Abans de la febre de l'or de Califòrnia de 1849, caçadors de pells americans, anglesos i russos van ser atrets a la Califòrnia espanyola en una febre de la pell, per explotar els seus enormes recursos en pells. Abans de 1825, aquests europeus havien estat atrets a la costa nord i centre de Califòrnia per collir quantitats prodigioses de pells llúdria marina i ós marí, i posteriorment a la zona de la badia de San Francisco i el delta dels rius Sacramento i San Joaquín per collir pells de castor americà, llúdria del Canadà, marta nord-americana, marta pescadora, visó americà, guineu, mostela i foca comuna. Més que cap altre factor, va ser el comerç de la pell, el que va obrir l'oest, i en particular l'àrea de la badia de San Francisco, al comerç mundial.